“Impremta Babel” forma part ja, i ben destacada, d’aquest conjunt de bones narracions sobre el món del llibre.
La història es situa quan Pol Albión, un escriptor actual força reconegut, rep la notícia de la mort de l’únic parent que té, el seu oncle Lluís. L’oncle Lluís i la tieta Magdalena el van acollir, fa gairebé cinquanta anys, després que els pares del Pol van morir. Amb la notícia de la mort hi ha una carta, on li demana que torni al poble i recuperi la impremta Babel, una màquina d’imprimir que tenien a casa seva i que era un record familiar.
Tot això arriba quan el Pol està a punt de publicar la seva darrera novel·la, “Alpha”. L’editorial li proposa de fer el llançament en forma de llibre digital, preparat per a uns nous lectors que permeten un munt de coses que amb el paper són difícil, o impossibles, de fer.
Però el Pol no té el cap per pensar en la proposta de l’editorial. No entén per quina raó el seu oncle li demana de tornar al poble quan, fins ara sempre li havia demanat que se n’allunyés. A la carta, l’oncle li suggereix que en parli amb la seva editora i que hi confiï. Ho fa i malgrat pensar que li amaga coses, segueix el seu consell: escriure sobre el seu passat.
Així el Pol comença a recordar la seva infantesa i adolescència, situada en un poble al costat del riu Ebre. Recorda com els primers anys de la seva vida (o potser podríem dir que tota la seva vida) van ser marcats per la desaparició dels seus pares. Quan va arribar a la casa dels oncles, amb set anys, no parlava.
El seu oncle, però, va aconseguir que agafés gust per la lectura: constantment li anava donant llibres per tal que els llegís, cosa que el Pol sempre feia molt ràpid. A més, el seu cap és excepcional i només amb una lectura en té suficient per aprendre-ho de memòria.
Arriba el dia que el Pol entra a l’escola, on coneixerà un grup de nois que formen una colla anomenada “Décimo”. Són els nois que juguen al costat del riu, mentre que els seus rivals, la colla del Pastor són els amos de la zona de muntanya. Passa la prova d’iniciació i s’integra al grup, on es batejat com “Mississipí”.
En Pol portava dues vides: l’oficial, com alumne de l’escola i noi del poble, i la que li regalava el seu oncle, facilitant-li llibres clàssics que havia de llegir. És una època difícil per al país, començament dels anys seixanta, amb la censura en la seva màxima expressió. Tot allò que anava en contra del règim, és prohibit.
Al Poble hi ha una profunda separació entre aquells que van perdre la Guerra Civil i els que la van guanyar. Hi ha molt d’odi i ganes de revenja d’aquells que són considerats com a “rojos”. Per això un dia hi ha un escorcoll a casa del Pol: cerquen materials prohibits. Afortunadament han pogut treure els llibres a temps… però la policia troba un full: un poema de mossèn Cinto Verdaguer escrit en català.
La intervenció del cura del poble salva a l’oncle Lluís de ser detingut, però haurà de passar una humiliació. L’endemà, el cura els visita i els explica que la seva situació és molt delicada, però els ofereix una sortida: que treballi per a la censura, tot analitzant si els textos es poden publicar o no.
Això canviarà la vida de tota la família. El Pol, en plena adolescència, coneix el seu primer gran amor, però com acostuma a passar en la seva vida no serà pas una situació senzilla. Però resta el dubte dels seus orígens.
“Impremta Babel” ens transporta d’una banda a l’època on la lectura era, més que mai, una forma d’alliberar-se de les misèries de la vida quotidiana. Un retrat d’una societat i un món, el de la Catalunya interior —un poble de la riba de l’Ebre— que avui ja no existeix.
Però també és un homenatge a tot un món, el de la impressió de llibres, que avui està qüestionat i que molta gent dóna com mort. En una època on el llibre digital sembla destinat a fer morir el suport de paper, “Impremta Babel” ens recorda que un llibre no és només la història que explica. Un llibre també són les pàgines i la forma en que han estat impreses.
