martes, 31 de marzo de 2009

Crítica en català d'Albert Guiu

Impremta Babel, Andreu Carranza, editorial Columna.



Ara sí, definitivament sí, Andreu ja deu saber que signifiquen les Ítaques, és més, penso que hi ha arribat, ha amanit una obra tan complerta i excel.lent en tots els aspectes que ja hi és, el viatge d'Andreu per les vies de la literatura no ha estat fàcil, però això ja es parlarà en un altre moment, anem a l'obra d'art, anem a l'impremta babel, anem a l'amor a les paraules impreses, anem a una novel.la total.

Deia Pío Baroja que la novel.la era un sac on hi cap tot, encertava aquell escriptor de caràcter taciturn i mirada gairebé infinita, almenys encertava si ens atenem amb allò que trobem a l'última novel.la d'Andreu, una evolució sentimental i humana tan emotiva i ben trenada que tots emmudim amb Pol i tots recuperem la paraula gràcies a l'impremta, una història d'amor adolescent que conviu amb intensistat amb una història d'amistat vertadera entre un grup de nois, un cant amb matisos d'espiritualitat lírica contra uns temps de llibres prohibits i lleis tan estúpides com severes, un retrat d'una nissaga trencada per les circumstàncies i apedaçada amb amor fins a fer possible tirar endavant amb l'estima de la sang dels tiets, una fotografia d'una societat dividida, un testimoni d'un temps: la postguerra i d'una força motriu d'uns cinc segles: l'impremta, un passeig per les animes desbocades de la joventut d'unes terres que emparenten l'infantesa i els anys joves amb un riu que tot ho creua, un llibre d'amor per a la literatura, per a les paraules, des de la passió per cada una de les lletres. I més coses ad infinitum, perquè la paraula als dits d'Andreu és àliga que tot ho sobrevola, perquè la lletra al cor d'Andreu està niant per ser ales imantades d'infinit i delerosa d'aplegar tot allò que ens afecta com a humans, novel.lista panteista, novel.lista total, novel.lista de raça.

Aquest llibre és una elegia per al paper, per a la tinta, per als llibres? Hi haurà respostes per a tots els gustos, el futur ens traurà de dubtes, s'acabarà el paper imprés, la sentor de tinta, l'aroma de les fulles? Més interrogants que desperta aquesta novel.la. Et fa sentir les mateixes sensacions que devien tenir els últims copistes en saber de l'existència de l'invent de Gutenberg, és a dir, en una mena de frontera o de possible frontera en la forma de presentar la literatura, el meu romanticisme a ultrança és defensor del paper i de la tinta, i espero que respirin sempre, però l'esperança no és cap garantia de seguretat i aquest fet de la possible desaparició d'allò que anomenem llibres queda explicitada pel fill d'un sastre asconer de puny alçat i conviccions fermes.

Es cremen llibres al Quixot al final de la primera sortida, perquè han atemptat contra el judici d'un esquelètic i somiador home de la Manxa, que esdevindrà amb el corre del llibre, el personatge literari dels personatges literaris, a l'Impremta Babel no es cremen llibres però s'eliminen, recorda aquella frase que surt en alguna de les peces de Borges "... la Biblioteca de Alejandría está ardiendo, déjala que arda es una memoria de infamias" contesta em sembla que el mateix César, per què s'han prohibit llibres al llarg de l'història? per por, per mantenir tiranies, per ignorància o per mil motius més igual de poc sòlids, cap llibre hauria d'estar prohibit, cap època ni cap estat s'hagués hagut de definir per la prohibició de la cultura, però no ha estat així, en alguns indrets encara no és així, i Andreu posa el dit a la llaga amb un joc metaliterari digne de Borges, sí, no m'ha tremolat el pols a l'hora de la comparació, i això apropa Andreu a molts clàssics, qui s'apropa al cec lluminós toca les ribes de l'ínsula del Parnàs, bé, Pol a la portada mira entre dubitatiu i indígena de secrets que desvetllarà amb el temps, com el temps li desvetllarà secrets a ell, la vida en tota la seva intensitat tremola entre les fulles d'aquesta peça que és d'un mestratge capital.

Tornem al Quixot, quan cremaven llibres el cura i el barber en salvàvem de tant en tant algun, recordo el Tirant lo blanc entre els indultats, de segur que Impremta Babel també hagués estat salvada.

Som davant una obra digna d'haver estat impresa per la família Albión, som davant una obra que allibera cadenes molt antigues i molt pesades i molt fosques i molt tiranes. Som davant una obra d'art.

ALBERT GUIU


No hay comentarios:

Publicar un comentario

IMPRENTA BABEL