martes, 12 de mayo de 2009

«‘Impremta Babel' és una novel·la sobre els llibres i un homenatge als lectors»

L'escriptor riberenc torna a la literatura d'autor, després de l'èxit comercial de «La clau Gaudí», amb una obra sobre la supervivència dels llibres en temps de censura, que recupera records d'infantesa en un poble de l'Ebre i les primeres experiències d'un xiquet amb la lectura



23/04/09  - TORTOSA - GUSTAU MORENO

Andreu Carranza (Ascó, 1957) ha tornat a publicar en solitari i també ha tornat a la novel·la d'autor, després de la incursió en la literatura de masses amb La clau Gaudí, escrita a quatre mans amb Esteban Martín. Ara, amb Impremta Babel (Columna), Carranza torna a les seues obsessions més personals (la memòria i l'absència del pare, l'exili, el paisatge de l'Ebre, l'arqueologia de la paraula...) amb una història sobre la supervivència dels llibres i la censura.

–A la novel·la també avança un reflexió sobre l'actualitat, en què s'està produint el llançament comercial dels primers llibres electrònics. Ha estat una casualitat?

–«Sí, Impremta Babel ha nascut just en el moment en què hi ha el plantejament de la digitalització de la literatura. Ens trobem en un moment de canvi que ningú sap cap a on ens portarà. Ja hi ha els primers e-books i també a internet comencen a haver-hi molts portals que et permeten descarregar-te els llibres. Impremta Babel és un llibre sobre els llibres i un homenatge als lectors, però també als oficis desapareguts a l'entorn del llibre, com els impressors i l'ambient de les impremtes. La invenció de la impremta també va suposar un canvi cultural extraordinari. L'era Gutenberg té 500 anys i ara estem en una època de transició.»

–Creu que estem al final de l'era dels llibres. Serà el principi del final de la lletra impresa?

–«No crec que siga el final, però ara la roda s'està accelerant amb passos de gegant. Impremta Babel només posa una fita en aquest camí de reflexió sobre el futur dels llibres, perquè encara no tenim prou perspectiva històrica per adonar-nos del canvi. De fet, les noves generacions de lectors ja utilitzen l'ordinador per llegir i escriure d'una manera natural. I a internet ja hi ha formes de literatura que són molt interessants. Llegim de la mateixa manera que vivim, i la literatura també s'ha fet més dinàmica. No és casualitat que les novel·les del segle XIX tinguessen un altre ritme. Ara tenim una forma idíl·lica i fins i tot bucòlica de lectura, tot i que hi ha gent que llegeix en llocs poc agradables, com el metro. Però encara no sabem què passarà amb els actuals hàbits de lectura; què passarà amb els drets d'autor, ni tampoc si hi haurà un catacrac en el món editorial, com el del món de la música. Com serà la diada de Sant Jordi, si només hi ha llibres electrònics? Com canviarà el món editorial? Fins ara, les editorials publicaven obres més minoritàries gràcies als beneficis dels supervendes. Si un autor vol arribar a molts lectors, també ha de saber entrar en aquest joc.»

–Vostè ja va entrar-hi de ple amb La Clau Gaudí. És Impremta Babel un retorn a la literatura d'autor?

–«Igualment intento arribar a molts lectors, però sense renunciar a la literatura d'autor. Crec que amb Impremta Babel ho he pogut aconseguir. L'objectiu era enganxar diversos tipus de lectors amb una narrativa atractiva, però també amb una literatura de personatges molt definits i plena dels referents que es troben al llarg de la meua obra. Per fer-ho, també calia trencar el llindar el localisme. Parlar sempre del riu i la literatura ebrenca estan molt bé, però podem caure en l'endogàmia. Impremta Babel és un homenatge a la literatura universal, a partir d'un cosmos local.»

–A Impremta Babel és molt clara la influència d'obres clàssiques de la literatura juvenil, com L'illa del tresor o les novel·les de Mark Twain. Les ha volgut reivindicar?

–«A la novel·la he volgut homenatjar els llibres que llegíem quan érem joves, i que ara ja no figuren en l'agenda educativa. Faig un reconeixement a L'illa del tresor i a tot allò que comportava aquella lectura, amb tot aquell món que els xiquets ens forjàvem a la nostra imaginació quan llegíem aquells llibres. L'illa del tresor és fonamental, perquè és una novel·la que aplega tota la literatura universal.»

–Les referències són constants, fins al punt que el xiquet protagonista d'Impremta Babel rep un malnom que recorda les històries de Tom Sawyer. A més, mentre llegeix L'illa del tresor, posa les cares de la gent del poble als personatges de la novel·la. Vostè també ho feia, això? És aquest un dels elements autobiogràfics?

–«Impremta Babel té un bastiment de molts records personals. Per tant, també està feta a còpia de les sensacions que tenia quan vaig iniciar-me en la lectura, i de les coses que m'imaginava quan estava tancat a les golfes de la casa amb els meus llibres, que eren el meu tresor. De fet, jo també m'imaginava que al mig de l'Ebre, a la vora d'Ascó, també hi havia una illa amb un tresor amagat pels pirates. A diferència del que he fet en altres llibres, en aquesta novel·la també he rastrejat la memòria de la fantasia.»

–En la novel·la també és important el món de les impremtes i el tema de la censura. Coneixia de prop aquest tema o ha hagut de documentar-se molt?

–Sobre les impremtes m'he documentat força, i també he visitat algunes impremtes antigues que encara funcionen a Tortosa. També coneixia el treball de l'impressor Fauquer, a Flix. A banda, he hagut de fer una petita investigació sobre la censura franquista, que és un dels pilars de la novel·la. Hi havia tot un entramat de lectors que feien anar el llapis roig, amb pràctiques perverses i absurdes. Durant els primers anys de la dictadura, quan la censura estava dominada pel Movimiento, era de caràcter polític i ideològic. Però a la dècada dels cinquanta, l'aparell censor està dominat per l'Església, i es torna més sibil·lí i se centra en la moralitat.»

–Amb la digitalització, els nous censors podran eliminar fragments sencers i no deixaran cap rastre. Serà l'hora de conservar els llibres per saber com eren els textos originals?

–«Sí, la censura digital serà molt més efectiva. Ens pensem que la democràcia, o la llibertat d'expressió, és universal i eterna. Però les empreses i els estats podran saber què es llegeix i controlar millor els nostres gustos. Podrem portar mil llibres, o tota una biblioteca, en un d'aquests nous e-books o en un llapis de memòria, però ningú podrà garantir que són els llibres originals que van escriure els seus autors. Haurem de recórrer al llibre físic, a l'original, per saber si no ha estat alterat. El missatge és que no hem de llançar cap llibre, ja que seran el testimoni real de la literatura.»


No hay comentarios:

Publicar un comentario

IMPRENTA BABEL