«‘Impremta Babel' és una novel·la sobre els llibres i un homenatge als lectors»

L'escriptor riberenc torna a la literatura d'autor, després de l'èxit comercial de «La clau Gaudí», amb una obra sobre la supervivència dels llibres en temps de censura, que recupera records d'infantesa en un poble de l'Ebre i les primeres experiències d'un xiquet amb la lectura

23/04/09  - TORTOSA - GUSTAU MORENO

Andreu Carranza (Ascó, 1957) ha tornat a publicar en solitari i també ha tornat a la novel·la d'autor, després de la incursió en la literatura de masses amb La clau Gaudí, escrita a quatre mans amb Esteban Martín. Ara, amb Impremta Babel (Columna), Carranza torna a les seues obsessions més personals (la memòria i l'absència del pare, l'exili, el paisatge de l'Ebre, l'arqueologia de la paraula...) amb una història sobre la supervivència dels llibres i la censura.

–A la novel·la també avança un reflexió sobre l'actualitat, en què s'està produint el llançament comercial dels primers llibres electrònics. Ha estat una casualitat?

–«Sí, Impremta Babel ha nascut just en el moment en què hi ha el plantejament de la digitalització de la literatura. Ens trobem en un moment de canvi que ningú sap cap a on ens portarà. Ja hi ha els primers e-books i també a internet comencen a haver-hi molts portals que et permeten descarregar-te els llibres. Impremta Babel és un llibre sobre els llibres i un homenatge als lectors, però també als oficis desapareguts a l'entorn del llibre, com els impressors i l'ambient de les impremtes. La invenció de la impremta també va suposar un canvi cultural extraordinari. L'era Gutenberg té 500 anys i ara estem en una època de transició.»

–Creu que estem al final de l'era dels llibres. Serà el principi del final de la lletra impresa?

–«No crec que siga el final, però ara la roda s'està accelerant amb passos de gegant. Impremta Babel només posa una fita en aquest camí de reflexió sobre el futur dels llibres, perquè encara no tenim prou perspectiva històrica per adonar-nos del canvi. De fet, les noves generacions de lectors ja utilitzen l'ordinador per llegir i escriure d'una manera natural. I a internet ja hi ha formes de literatura que són molt interessants. Llegim de la mateixa manera que vivim, i la literatura també s'ha fet més dinàmica. No és casualitat que les novel·les del segle XIX tinguessen un altre ritme. Ara tenim una forma idíl·lica i fins i tot bucòlica de lectura, tot i que hi ha gent que llegeix en llocs poc agradables, com el metro. Però encara no sabem què passarà amb els actuals hàbits de lectura; què passarà amb els drets d'autor, ni tampoc si hi haurà un catacrac en el món editorial, com el del món de la música. Com serà la diada de Sant Jordi, si només hi ha llibres electrònics? Com canviarà el món editorial? Fins ara, les editorials publicaven obres més minoritàries gràcies als beneficis dels supervendes. Si un autor vol arribar a molts lectors, també ha de saber entrar en aquest joc.»

–Vostè ja va entrar-hi de ple amb La Clau Gaudí. És Impremta Babel un retorn a la literatura d'autor?

–«Igualment intento arribar a molts lectors, però sense renunciar a la literatura d'autor. Crec que amb Impremta Babel ho he pogut aconseguir. L'objectiu era enganxar diversos tipus de lectors amb una narrativa atractiva, però també amb una literatura de personatges molt definits i plena dels referents que es troben al llarg de la meua obra. Per fer-ho, també calia trencar el llindar el localisme. Parlar sempre del riu i la literatura ebrenca estan molt bé, però podem caure en l'endogàmia. Impremta Babel és un homenatge a la literatura universal, a partir d'un cosmos local.»

–A Impremta Babel és molt clara la influència d'obres clàssiques de la literatura juvenil, com L'illa del tresor o les novel·les de Mark Twain. Les ha volgut reivindicar?

–«A la novel·la he volgut homenatjar els llibres que llegíem quan érem joves, i que ara ja no figuren en l'agenda educativa. Faig un reconeixement a L'illa del tresor i a tot allò que comportava aquella lectura, amb tot aquell món que els xiquets ens forjàvem a la nostra imaginació quan llegíem aquells llibres. L'illa del tresor és fonamental, perquè és una novel·la que aplega tota la literatura universal.»

–Les referències són constants, fins al punt que el xiquet protagonista d'Impremta Babel rep un malnom que recorda les històries de Tom Sawyer. A més, mentre llegeix L'illa del tresor, posa les cares de la gent del poble als personatges de la novel·la. Vostè també ho feia, això? És aquest un dels elements autobiogràfics?

–«Impremta Babel té un bastiment de molts records personals. Per tant, també està feta a còpia de les sensacions que tenia quan vaig iniciar-me en la lectura, i de les coses que m'imaginava quan estava tancat a les golfes de la casa amb els meus llibres, que eren el meu tresor. De fet, jo també m'imaginava que al mig de l'Ebre, a la vora d'Ascó, també hi havia una illa amb un tresor amagat pels pirates. A diferència del que he fet en altres llibres, en aquesta novel·la també he rastrejat la memòria de la fantasia.»

–En la novel·la també és important el món de les impremtes i el tema de la censura. Coneixia de prop aquest tema o ha hagut de documentar-se molt?

–Sobre les impremtes m'he documentat força, i també he visitat algunes impremtes antigues que encara funcionen a Tortosa. També coneixia el treball de l'impressor Fauquer, a Flix. A banda, he hagut de fer una petita investigació sobre la censura franquista, que és un dels pilars de la novel·la. Hi havia tot un entramat de lectors que feien anar el llapis roig, amb pràctiques perverses i absurdes. Durant els primers anys de la dictadura, quan la censura estava dominada pel Movimiento, era de caràcter polític i ideològic. Però a la dècada dels cinquanta, l'aparell censor està dominat per l'Església, i es torna més sibil·lí i se centra en la moralitat.»

–Amb la digitalització, els nous censors podran eliminar fragments sencers i no deixaran cap rastre. Serà l'hora de conservar els llibres per saber com eren els textos originals?

–«Sí, la censura digital serà molt més efectiva. Ens pensem que la democràcia, o la llibertat d'expressió, és universal i eterna. Però les empreses i els estats podran saber què es llegeix i controlar millor els nostres gustos. Podrem portar mil llibres, o tota una biblioteca, en un d'aquests nous e-books o en un llapis de memòria, però ningú podrà garantir que són els llibres originals que van escriure els seus autors. Haurem de recórrer al llibre físic, a l'original, per saber si no ha estat alterat. El missatge és que no hem de llançar cap llibre, ja que seran el testimoni real de la literatura.»

http://www.elpunt.cat/tortosa/article/5/19-cultura/29241-limpremta-babel-es-una-novelmla-sobre-els-llibres-i-un-homenatge-als-lectorsr.html

EL PUNT

Impremta Babel a "Diari d'un llibre vell"

Els qui segueixen aquest bloc saben que tinc un especial interès per les novel·la on el món del llibre hi tingui alguna mena de protagonisme. Això m’ha portat a descobrir veritables meravelles de la nostra literatura on la passió pel món del llibre s’utilitza com excusa per explicar el poder que ens dóna la lectura.

“Impremta Babel” forma part ja, i ben destacada, d’aquest conjunt de bones narracions sobre el món del llibre.

La història es situa quan Pol Albión, un escriptor actual força reconegut, rep la notícia de la mort de l’únic parent que té, el seu oncle Lluís. L’oncle Lluís i la tieta Magdalena el van acollir, fa gairebé cinquanta anys, després que els pares del Pol van morir. Amb la notícia de la mort hi ha una carta, on li demana que torni al poble i recuperi la impremta Babel, una màquina d’imprimir que tenien a casa seva i que era un record familiar.

Tot això arriba quan el Pol està a punt de publicar la seva darrera novel·la, “Alpha”. L’editorial li proposa de fer el llançament en forma de llibre digital, preparat per a uns nous lectors que permeten un munt de coses que amb el paper són difícil, o impossibles, de fer.

Però el Pol no té el cap per pensar en la proposta de l’editorial. No entén per quina raó el seu oncle li demana de tornar al poble quan, fins ara sempre li havia demanat que se n’allunyés. A la carta, l’oncle li suggereix que en parli amb la seva editora i que hi confiï. Ho fa i malgrat pensar que li amaga coses, segueix el seu consell: escriure sobre el seu passat.

Així el Pol comença a recordar la seva infantesa i adolescència, situada en un poble al costat del riu Ebre. Recorda com els primers anys de la seva vida (o potser podríem dir que tota la seva vida) van ser marcats per la desaparició dels seus pares. Quan va arribar a la casa dels oncles, amb set anys, no parlava.

El seu oncle, però, va aconseguir que agafés gust per la lectura: constantment li anava donant llibres per tal que els llegís, cosa que el Pol sempre feia molt ràpid. A més, el seu cap és excepcional i només amb una lectura en té suficient per aprendre-ho de memòria.

Arriba el dia que el Pol entra a l’escola, on coneixerà un grup de nois que formen una colla anomenada “Décimo”. Són els nois que juguen al costat del riu, mentre que els seus rivals, la colla del Pastor són els amos de la zona de muntanya. Passa la prova d’iniciació i s’integra al grup, on es batejat com “Mississipí”.

En Pol portava dues vides: l’oficial, com alumne de l’escola i noi del poble, i la que li regalava el seu oncle, facilitant-li llibres clàssics que havia de llegir. És una època difícil per al país, començament dels anys seixanta, amb la censura en la seva màxima expressió. Tot allò que anava en contra del règim, és prohibit.

Al Poble hi ha una profunda separació entre aquells que van perdre la Guerra Civil i els que la van guanyar. Hi ha molt d’odi i ganes de revenja d’aquells que són considerats com a “rojos”. Per això un dia hi ha un escorcoll a casa del Pol: cerquen materials prohibits. Afortunadament han pogut treure els llibres a temps… però la policia troba un full: un poema de mossèn Cinto Verdaguer escrit en català.

La intervenció del cura del poble salva a l’oncle Lluís de ser detingut, però haurà de passar una humiliació. L’endemà, el cura els visita i els explica que la seva situació és molt delicada, però els ofereix una sortida: que treballi per a la censura, tot analitzant si els textos es poden publicar o no.

Això canviarà la vida de tota la família. El Pol, en plena adolescència, coneix el seu primer gran amor, però com acostuma a passar en la seva vida no serà pas una situació senzilla. Però resta el dubte dels seus orígens.

“Impremta Babel” ens transporta d’una banda a l’època on la lectura era, més que mai, una forma d’alliberar-se de les misèries de la vida quotidiana. Un retrat d’una societat i un món, el de la Catalunya interior —un poble de la riba de l’Ebre— que avui ja no existeix.

Però també és un homenatge a tot un món, el de la impressió de llibres, que avui està qüestionat i que molta gent dóna com mort. En una època on el llibre digital sembla destinat a fer morir el suport de paper, “Impremta Babel” ens recorda que un llibre no és només la història que explica. Un llibre també són les pàgines i la forma en que han estat impreses.

http://www.llibrevell.cat/wp/impremta-babel

DIARI D'UN LLIBRE VELL

Andreu Carranza publica la novel·la 'Imprenta Babel', un homenatge als llibres censurats

Els aparadors de les llibreries de Tortosa ja tenen els primers exemplars de la novel·la Imprenta Babel, una de les novetats literàries més esperades de l'any a les Terres de l'Ebre. Imprenta Babel és el nou llibre de l'escriptor riberenc Andreu Carranza, que amb aquesta novel·la ha volgut retre un homenatge als llibres censurats. De fet, Imprenta Babel (Temas de Hoy/Columna) narra la força amb la qual aquestes obres censurades sobreviuen als temps de repressió. "Una frase o un paràgraf representen un tros d'un paisatge viu, i a la literatura la transmissió dels sentiments es fa a través de paraules que bateguen", ha assenyalat Carranza en una entrevista amb Europa Press. La trama d'Imprenta Babel comença quan Pol Albión, un escriptor d'èxit els pares del qual van morir misteriosament quan era un nadó, rep una carta de l'oncle que el va criar com un fill. En la carta li anuncia la seua mort pròxima, i li demana que busque la vella impremta Babel en què hi trobarà un missatge sobre el seu passat. A partir d'aquí, Pol rastreja els moments més importants viscuts al costat dels familiars i s'assabenta de les morts que el paper escrit va produir en època de postguerra, de censura en el règim de la por. Al mateix temps, Pol ha de lidiar amb la seua insatisfacció per la decisió de la seua editorial de publicar el seu nou llibre en una col·lecció digital. 

D'altra banda, Imprenta Babel també conta la història de la impressió a Espanya, i segons Carranza "és un homenatge a l'era Gutenberg, als llibres tal com els hem conegut i als oficis relacionats amb ells que ja no existeixen". "Em seduïa molt també la idea d'escriure sobre aquest nou canvi que s'acosta amb llibres digitals", ha remarcat Carranza en la mateixa entrevista. De fet, Carranza veu amb una mica de desconfiança les transformacions que estan succeint al món editorial. "És interessant que es puguin guardar cent llibres en un disc dur, però per llegir-los necessites un programari i hi ha molts interrogants sobre qui ho controlarà, si de fet hi haurà llibertat total o si podrà haver-hi una policia literària", ha declarat l'autor. Així, a banda de l'experiència real amb la censura, Carranza va utilitzar altres episodis personals per compondre la història. No és una obra autobiogràfica, però conté elements reals, com l'escenari de les Terres de l'Ebre i l'experiència de l'exili de la seua família des d'Ascó a Flix, que va inspirar Carranza a l'hora de crear l'ambient. Imprenta Babel és el primer llibre de Carranza després de l'èxit internacional de vendes amb La Clau Gaudí (escrita a quatre mans amb Esteban Martín, que recentment també acaba de publicar una altra novel·la en solitari, El pintor d'ombres). "La Clau Gaudí ens ha obert molts mercats; però amb aquesta novel·la recupero la meua trajectòria passada, és a dir, crec que arribarà a més lectors però sense renunciar als aspectes de la novel·la d'autor", ha precisat Carranza.

GUSTAU MORENO

http://lamarfanta.blogspot.com/2009/03/andreu-carranza-publica-la-novella.html

MARFANTA.COM

Impremta Babel

“Impremta Babel” m’ha impressionat. És una novel·la amb sentiment i, pel meu gust, molt personal. Em refereixo al terme “personal” per dir que és una història situada a la Ribera d’Ebre, per tant, és l’índret més proper, conegut i familiar per l’autor i és per això que, l’Andreu Carranza, ha sabut descriure cada moment, cada paisatge i cada olor de tal manera que llegint el llibre em sentia dins la novel·la, veien amb els meus propis ulls tot el que passava durant cada instant i sense poder parar de llegir paraula rera paraula.

D’altra banda, vull esmentar que hi ha moltes escenes les quals m’evoquen al poble de Flix i d’altres a Ascó, no sé si l’Andreu s’imaginava aquestes dos vil·les per escriure la novel·la o no, però el què si sé amb certesa és que això ha fet que sentís la història més meva que de ningú.

A més a més, m’ha entusiasmat la manera en què és tractada la censura dels llibres durant els anys seixanta i setanta, perquè no podem oblidar que va patir i va morir molta gent per conservar els clàssics de la literatura i com no, els llibres escrits en català, gallec, basc,... aquesta novel·la, doncs, gira entorn els llibres que sobreviuen en aquests temps i si més no, aquests clàssics de la literatura es converteixen en un fil conductor durant la novel·la.

No cal parlar de l’argument perquè ja el tenim a la contraportada del llibre, i per això creia que seria més convenient explicar-vos les meves sensacions durant la lectura d’aquesta meravellosa història que m’ha arribat molt endins: he rigut i he plorat, però sobretot m’ha enganxat.

L’autor ha estat capaç de posar intriga a un argument molt ben enllaçat, amb uns personatges molt interessants i plens de vida que de ben segur, us sorprendran.

NORMA PUJOL FARRÉ (Flix)

Crítica en català d'Albert Guiu

Impremta Babel, Andreu Carranza, editorial Columna.

Ara sí, definitivament sí, Andreu ja deu saber que signifiquen les Ítaques, és més, penso que hi ha arribat, ha amanit una obra tan complerta i excel.lent en tots els aspectes que ja hi és, el viatge d'Andreu per les vies de la literatura no ha estat fàcil, però això ja es parlarà en un altre moment, anem a l'obra d'art, anem a l'impremta babel, anem a l'amor a les paraules impreses, anem a una novel.la total.

Deia Pío Baroja que la novel.la era un sac on hi cap tot, encertava aquell escriptor de caràcter taciturn i mirada gairebé infinita, almenys encertava si ens atenem amb allò que trobem a l'última novel.la d'Andreu, una evolució sentimental i humana tan emotiva i ben trenada que tots emmudim amb Pol i tots recuperem la paraula gràcies a l'impremta, una història d'amor adolescent que conviu amb intensistat amb una història d'amistat vertadera entre un grup de nois, un cant amb matisos d'espiritualitat lírica contra uns temps de llibres prohibits i lleis tan estúpides com severes, un retrat d'una nissaga trencada per les circumstàncies i apedaçada amb amor fins a fer possible tirar endavant amb l'estima de la sang dels tiets, una fotografia d'una societat dividida, un testimoni d'un temps: la postguerra i d'una força motriu d'uns cinc segles: l'impremta, un passeig per les animes desbocades de la joventut d'unes terres que emparenten l'infantesa i els anys joves amb un riu que tot ho creua, un llibre d'amor per a la literatura, per a les paraules, des de la passió per cada una de les lletres. I més coses ad infinitum, perquè la paraula als dits d'Andreu és àliga que tot ho sobrevola, perquè la lletra al cor d'Andreu està niant per ser ales imantades d'infinit i delerosa d'aplegar tot allò que ens afecta com a humans, novel.lista panteista, novel.lista total, novel.lista de raça.

Aquest llibre és una elegia per al paper, per a la tinta, per als llibres? Hi haurà respostes per a tots els gustos, el futur ens traurà de dubtes, s'acabarà el paper imprés, la sentor de tinta, l'aroma de les fulles? Més interrogants que desperta aquesta novel.la. Et fa sentir les mateixes sensacions que devien tenir els últims copistes en saber de l'existència de l'invent de Gutenberg, és a dir, en una mena de frontera o de possible frontera en la forma de presentar la literatura, el meu romanticisme a ultrança és defensor del paper i de la tinta, i espero que respirin sempre, però l'esperança no és cap garantia de seguretat i aquest fet de la possible desaparició d'allò que anomenem llibres queda explicitada pel fill d'un sastre asconer de puny alçat i conviccions fermes.

Es cremen llibres al Quixot al final de la primera sortida, perquè han atemptat contra el judici d'un esquelètic i somiador home de la Manxa, que esdevindrà amb el corre del llibre, el personatge literari dels personatges literaris, a l'Impremta Babel no es cremen llibres però s'eliminen, recorda aquella frase que surt en alguna de les peces de Borges "... la Biblioteca de Alejandría está ardiendo, déjala que arda es una memoria de infamias" contesta em sembla que el mateix César, per què s'han prohibit llibres al llarg de l'història? per por, per mantenir tiranies, per ignorància o per mil motius més igual de poc sòlids, cap llibre hauria d'estar prohibit, cap època ni cap estat s'hagués hagut de definir per la prohibició de la cultura, però no ha estat així, en alguns indrets encara no és així, i Andreu posa el dit a la llaga amb un joc metaliterari digne de Borges, sí, no m'ha tremolat el pols a l'hora de la comparació, i això apropa Andreu a molts clàssics, qui s'apropa al cec lluminós toca les ribes de l'ínsula del Parnàs, bé, Pol a la portada mira entre dubitatiu i indígena de secrets que desvetllarà amb el temps, com el temps li desvetllarà secrets a ell, la vida en tota la seva intensitat tremola entre les fulles d'aquesta peça que és d'un mestratge capital.

Tornem al Quixot, quan cremaven llibres el cura i el barber en salvàvem de tant en tant algun, recordo el Tirant lo blanc entre els indultats, de segur que Impremta Babel també hagués estat salvada.

Som davant una obra digna d'haver estat impresa per la família Albión, som davant una obra que allibera cadenes molt antigues i molt pesades i molt fosques i molt tiranes. Som davant una obra d'art.

ALBERT GUIU

LLIBRESEBRENCS.ORG