«‘Impremta Babel' és una novel·la sobre els llibres i un homenatge als lectors»

L'escriptor riberenc torna a la literatura d'autor, després de l'èxit comercial de «La clau Gaudí», amb una obra sobre la supervivència dels llibres en temps de censura, que recupera records d'infantesa en un poble de l'Ebre i les primeres experiències d'un xiquet amb la lectura

23/04/09  - TORTOSA - GUSTAU MORENO

Andreu Carranza (Ascó, 1957) ha tornat a publicar en solitari i també ha tornat a la novel·la d'autor, després de la incursió en la literatura de masses amb La clau Gaudí, escrita a quatre mans amb Esteban Martín. Ara, amb Impremta Babel (Columna), Carranza torna a les seues obsessions més personals (la memòria i l'absència del pare, l'exili, el paisatge de l'Ebre, l'arqueologia de la paraula...) amb una història sobre la supervivència dels llibres i la censura.

–A la novel·la també avança un reflexió sobre l'actualitat, en què s'està produint el llançament comercial dels primers llibres electrònics. Ha estat una casualitat?

–«Sí, Impremta Babel ha nascut just en el moment en què hi ha el plantejament de la digitalització de la literatura. Ens trobem en un moment de canvi que ningú sap cap a on ens portarà. Ja hi ha els primers e-books i també a internet comencen a haver-hi molts portals que et permeten descarregar-te els llibres. Impremta Babel és un llibre sobre els llibres i un homenatge als lectors, però també als oficis desapareguts a l'entorn del llibre, com els impressors i l'ambient de les impremtes. La invenció de la impremta també va suposar un canvi cultural extraordinari. L'era Gutenberg té 500 anys i ara estem en una època de transició.»

–Creu que estem al final de l'era dels llibres. Serà el principi del final de la lletra impresa?

–«No crec que siga el final, però ara la roda s'està accelerant amb passos de gegant. Impremta Babel només posa una fita en aquest camí de reflexió sobre el futur dels llibres, perquè encara no tenim prou perspectiva històrica per adonar-nos del canvi. De fet, les noves generacions de lectors ja utilitzen l'ordinador per llegir i escriure d'una manera natural. I a internet ja hi ha formes de literatura que són molt interessants. Llegim de la mateixa manera que vivim, i la literatura també s'ha fet més dinàmica. No és casualitat que les novel·les del segle XIX tinguessen un altre ritme. Ara tenim una forma idíl·lica i fins i tot bucòlica de lectura, tot i que hi ha gent que llegeix en llocs poc agradables, com el metro. Però encara no sabem què passarà amb els actuals hàbits de lectura; què passarà amb els drets d'autor, ni tampoc si hi haurà un catacrac en el món editorial, com el del món de la música. Com serà la diada de Sant Jordi, si només hi ha llibres electrònics? Com canviarà el món editorial? Fins ara, les editorials publicaven obres més minoritàries gràcies als beneficis dels supervendes. Si un autor vol arribar a molts lectors, també ha de saber entrar en aquest joc.»

–Vostè ja va entrar-hi de ple amb La Clau Gaudí. És Impremta Babel un retorn a la literatura d'autor?

–«Igualment intento arribar a molts lectors, però sense renunciar a la literatura d'autor. Crec que amb Impremta Babel ho he pogut aconseguir. L'objectiu era enganxar diversos tipus de lectors amb una narrativa atractiva, però també amb una literatura de personatges molt definits i plena dels referents que es troben al llarg de la meua obra. Per fer-ho, també calia trencar el llindar el localisme. Parlar sempre del riu i la literatura ebrenca estan molt bé, però podem caure en l'endogàmia. Impremta Babel és un homenatge a la literatura universal, a partir d'un cosmos local.»

–A Impremta Babel és molt clara la influència d'obres clàssiques de la literatura juvenil, com L'illa del tresor o les novel·les de Mark Twain. Les ha volgut reivindicar?

–«A la novel·la he volgut homenatjar els llibres que llegíem quan érem joves, i que ara ja no figuren en l'agenda educativa. Faig un reconeixement a L'illa del tresor i a tot allò que comportava aquella lectura, amb tot aquell món que els xiquets ens forjàvem a la nostra imaginació quan llegíem aquells llibres. L'illa del tresor és fonamental, perquè és una novel·la que aplega tota la literatura universal.»

–Les referències són constants, fins al punt que el xiquet protagonista d'Impremta Babel rep un malnom que recorda les històries de Tom Sawyer. A més, mentre llegeix L'illa del tresor, posa les cares de la gent del poble als personatges de la novel·la. Vostè també ho feia, això? És aquest un dels elements autobiogràfics?

–«Impremta Babel té un bastiment de molts records personals. Per tant, també està feta a còpia de les sensacions que tenia quan vaig iniciar-me en la lectura, i de les coses que m'imaginava quan estava tancat a les golfes de la casa amb els meus llibres, que eren el meu tresor. De fet, jo també m'imaginava que al mig de l'Ebre, a la vora d'Ascó, també hi havia una illa amb un tresor amagat pels pirates. A diferència del que he fet en altres llibres, en aquesta novel·la també he rastrejat la memòria de la fantasia.»

–En la novel·la també és important el món de les impremtes i el tema de la censura. Coneixia de prop aquest tema o ha hagut de documentar-se molt?

–Sobre les impremtes m'he documentat força, i també he visitat algunes impremtes antigues que encara funcionen a Tortosa. També coneixia el treball de l'impressor Fauquer, a Flix. A banda, he hagut de fer una petita investigació sobre la censura franquista, que és un dels pilars de la novel·la. Hi havia tot un entramat de lectors que feien anar el llapis roig, amb pràctiques perverses i absurdes. Durant els primers anys de la dictadura, quan la censura estava dominada pel Movimiento, era de caràcter polític i ideològic. Però a la dècada dels cinquanta, l'aparell censor està dominat per l'Església, i es torna més sibil·lí i se centra en la moralitat.»

–Amb la digitalització, els nous censors podran eliminar fragments sencers i no deixaran cap rastre. Serà l'hora de conservar els llibres per saber com eren els textos originals?

–«Sí, la censura digital serà molt més efectiva. Ens pensem que la democràcia, o la llibertat d'expressió, és universal i eterna. Però les empreses i els estats podran saber què es llegeix i controlar millor els nostres gustos. Podrem portar mil llibres, o tota una biblioteca, en un d'aquests nous e-books o en un llapis de memòria, però ningú podrà garantir que són els llibres originals que van escriure els seus autors. Haurem de recórrer al llibre físic, a l'original, per saber si no ha estat alterat. El missatge és que no hem de llançar cap llibre, ja que seran el testimoni real de la literatura.»

http://www.elpunt.cat/tortosa/article/5/19-cultura/29241-limpremta-babel-es-una-novelmla-sobre-els-llibres-i-un-homenatge-als-lectorsr.html

EL PUNT

Impremta Babel a "Diari d'un llibre vell"

Els qui segueixen aquest bloc saben que tinc un especial interès per les novel·la on el món del llibre hi tingui alguna mena de protagonisme. Això m’ha portat a descobrir veritables meravelles de la nostra literatura on la passió pel món del llibre s’utilitza com excusa per explicar el poder que ens dóna la lectura.

“Impremta Babel” forma part ja, i ben destacada, d’aquest conjunt de bones narracions sobre el món del llibre.

La història es situa quan Pol Albión, un escriptor actual força reconegut, rep la notícia de la mort de l’únic parent que té, el seu oncle Lluís. L’oncle Lluís i la tieta Magdalena el van acollir, fa gairebé cinquanta anys, després que els pares del Pol van morir. Amb la notícia de la mort hi ha una carta, on li demana que torni al poble i recuperi la impremta Babel, una màquina d’imprimir que tenien a casa seva i que era un record familiar.

Tot això arriba quan el Pol està a punt de publicar la seva darrera novel·la, “Alpha”. L’editorial li proposa de fer el llançament en forma de llibre digital, preparat per a uns nous lectors que permeten un munt de coses que amb el paper són difícil, o impossibles, de fer.

Però el Pol no té el cap per pensar en la proposta de l’editorial. No entén per quina raó el seu oncle li demana de tornar al poble quan, fins ara sempre li havia demanat que se n’allunyés. A la carta, l’oncle li suggereix que en parli amb la seva editora i que hi confiï. Ho fa i malgrat pensar que li amaga coses, segueix el seu consell: escriure sobre el seu passat.

Així el Pol comença a recordar la seva infantesa i adolescència, situada en un poble al costat del riu Ebre. Recorda com els primers anys de la seva vida (o potser podríem dir que tota la seva vida) van ser marcats per la desaparició dels seus pares. Quan va arribar a la casa dels oncles, amb set anys, no parlava.

El seu oncle, però, va aconseguir que agafés gust per la lectura: constantment li anava donant llibres per tal que els llegís, cosa que el Pol sempre feia molt ràpid. A més, el seu cap és excepcional i només amb una lectura en té suficient per aprendre-ho de memòria.

Arriba el dia que el Pol entra a l’escola, on coneixerà un grup de nois que formen una colla anomenada “Décimo”. Són els nois que juguen al costat del riu, mentre que els seus rivals, la colla del Pastor són els amos de la zona de muntanya. Passa la prova d’iniciació i s’integra al grup, on es batejat com “Mississipí”.

En Pol portava dues vides: l’oficial, com alumne de l’escola i noi del poble, i la que li regalava el seu oncle, facilitant-li llibres clàssics que havia de llegir. És una època difícil per al país, començament dels anys seixanta, amb la censura en la seva màxima expressió. Tot allò que anava en contra del règim, és prohibit.

Al Poble hi ha una profunda separació entre aquells que van perdre la Guerra Civil i els que la van guanyar. Hi ha molt d’odi i ganes de revenja d’aquells que són considerats com a “rojos”. Per això un dia hi ha un escorcoll a casa del Pol: cerquen materials prohibits. Afortunadament han pogut treure els llibres a temps… però la policia troba un full: un poema de mossèn Cinto Verdaguer escrit en català.

La intervenció del cura del poble salva a l’oncle Lluís de ser detingut, però haurà de passar una humiliació. L’endemà, el cura els visita i els explica que la seva situació és molt delicada, però els ofereix una sortida: que treballi per a la censura, tot analitzant si els textos es poden publicar o no.

Això canviarà la vida de tota la família. El Pol, en plena adolescència, coneix el seu primer gran amor, però com acostuma a passar en la seva vida no serà pas una situació senzilla. Però resta el dubte dels seus orígens.

“Impremta Babel” ens transporta d’una banda a l’època on la lectura era, més que mai, una forma d’alliberar-se de les misèries de la vida quotidiana. Un retrat d’una societat i un món, el de la Catalunya interior —un poble de la riba de l’Ebre— que avui ja no existeix.

Però també és un homenatge a tot un món, el de la impressió de llibres, que avui està qüestionat i que molta gent dóna com mort. En una època on el llibre digital sembla destinat a fer morir el suport de paper, “Impremta Babel” ens recorda que un llibre no és només la història que explica. Un llibre també són les pàgines i la forma en que han estat impreses.

http://www.llibrevell.cat/wp/impremta-babel

DIARI D'UN LLIBRE VELL

Andreu Carranza hurga en los agujeros negros de la memoria en 'Imprenta Babel'

El pasado vuelve como un bumerán y a veces golpea en la cabeza. Esto es lo que le pasa a Pol Albión, el protagonista de la novela de Andreu Carranza 'Imprenta Babel' (Temas de Hoy), que regresa a su pueblo de Tarragona después de haber estudiado en Estados Unidos y allí se enfrenta a lo que dejó, un montón de dudas sobre sus orígenes. «Su tía, con la que ha vivido desde niño, le echa cuando viene del extranjero. Hay un misterio relacionado con la Guerra Civil que no le quiere desvelar», relata el autor catalán.

Carranza sabe que esos secretos han sido moneda corriente en muchas familias, empezando por la suya, pues su padre era de Esquerra Republicana, su madre procedía del carlismo y «había cosas que no se podían contar».

A Pol Albión le sobreviene un 'shock' traumático muy fuerte y a través de las palabras, de la imprenta Babel que está en la buhardilla de la casa de sus tíos y de una caracola, se cura.
Con el tiempo se convertirá en un autor de éxito, al que su editora quiere convertir en la primera gran estrella de edición digital. Albión duda entre aceptar el reto o mantenerse fiel a la letra impresa que le salvó de aquel trauma.

La escritura de la novela le ha hecho revivir a Carranza su propia niñez en Ascó. La caracola es el 'corn' o cuerno que utilizaban los navegantes del Ebro, cerca ya de la desembocadura en Tarragona, para comunicarse entre sí sobre todo los días de niebla. «Para mí ha sido un ejercicio de reconstrucción literaria de aquel pueblo, de aquel paisaje del Ebro, y en una buhardilla parecida a la de Albión me hice lector y escritor».

IÑAKI ESTEBAN | BILBAO

http://www.elcorreodigital.com/vizcaya/20090425/cultura/andreu-carranza-hurga-agujeros-20090425.html

EL CORREO DIGITAL

Andreu Carranza publica la novel·la 'Imprenta Babel', un homenatge als llibres censurats

Els aparadors de les llibreries de Tortosa ja tenen els primers exemplars de la novel·la Imprenta Babel, una de les novetats literàries més esperades de l'any a les Terres de l'Ebre. Imprenta Babel és el nou llibre de l'escriptor riberenc Andreu Carranza, que amb aquesta novel·la ha volgut retre un homenatge als llibres censurats. De fet, Imprenta Babel (Temas de Hoy/Columna) narra la força amb la qual aquestes obres censurades sobreviuen als temps de repressió. "Una frase o un paràgraf representen un tros d'un paisatge viu, i a la literatura la transmissió dels sentiments es fa a través de paraules que bateguen", ha assenyalat Carranza en una entrevista amb Europa Press. La trama d'Imprenta Babel comença quan Pol Albión, un escriptor d'èxit els pares del qual van morir misteriosament quan era un nadó, rep una carta de l'oncle que el va criar com un fill. En la carta li anuncia la seua mort pròxima, i li demana que busque la vella impremta Babel en què hi trobarà un missatge sobre el seu passat. A partir d'aquí, Pol rastreja els moments més importants viscuts al costat dels familiars i s'assabenta de les morts que el paper escrit va produir en època de postguerra, de censura en el règim de la por. Al mateix temps, Pol ha de lidiar amb la seua insatisfacció per la decisió de la seua editorial de publicar el seu nou llibre en una col·lecció digital. 

D'altra banda, Imprenta Babel també conta la història de la impressió a Espanya, i segons Carranza "és un homenatge a l'era Gutenberg, als llibres tal com els hem conegut i als oficis relacionats amb ells que ja no existeixen". "Em seduïa molt també la idea d'escriure sobre aquest nou canvi que s'acosta amb llibres digitals", ha remarcat Carranza en la mateixa entrevista. De fet, Carranza veu amb una mica de desconfiança les transformacions que estan succeint al món editorial. "És interessant que es puguin guardar cent llibres en un disc dur, però per llegir-los necessites un programari i hi ha molts interrogants sobre qui ho controlarà, si de fet hi haurà llibertat total o si podrà haver-hi una policia literària", ha declarat l'autor. Així, a banda de l'experiència real amb la censura, Carranza va utilitzar altres episodis personals per compondre la història. No és una obra autobiogràfica, però conté elements reals, com l'escenari de les Terres de l'Ebre i l'experiència de l'exili de la seua família des d'Ascó a Flix, que va inspirar Carranza a l'hora de crear l'ambient. Imprenta Babel és el primer llibre de Carranza després de l'èxit internacional de vendes amb La Clau Gaudí (escrita a quatre mans amb Esteban Martín, que recentment també acaba de publicar una altra novel·la en solitari, El pintor d'ombres). "La Clau Gaudí ens ha obert molts mercats; però amb aquesta novel·la recupero la meua trajectòria passada, és a dir, crec que arribarà a més lectors però sense renunciar als aspectes de la novel·la d'autor", ha precisat Carranza.

GUSTAU MORENO

http://lamarfanta.blogspot.com/2009/03/andreu-carranza-publica-la-novella.html

MARFANTA.COM

Impremta Babel

“Impremta Babel” m’ha impressionat. És una novel·la amb sentiment i, pel meu gust, molt personal. Em refereixo al terme “personal” per dir que és una història situada a la Ribera d’Ebre, per tant, és l’índret més proper, conegut i familiar per l’autor i és per això que, l’Andreu Carranza, ha sabut descriure cada moment, cada paisatge i cada olor de tal manera que llegint el llibre em sentia dins la novel·la, veien amb els meus propis ulls tot el que passava durant cada instant i sense poder parar de llegir paraula rera paraula.

D’altra banda, vull esmentar que hi ha moltes escenes les quals m’evoquen al poble de Flix i d’altres a Ascó, no sé si l’Andreu s’imaginava aquestes dos vil·les per escriure la novel·la o no, però el què si sé amb certesa és que això ha fet que sentís la història més meva que de ningú.

A més a més, m’ha entusiasmat la manera en què és tractada la censura dels llibres durant els anys seixanta i setanta, perquè no podem oblidar que va patir i va morir molta gent per conservar els clàssics de la literatura i com no, els llibres escrits en català, gallec, basc,... aquesta novel·la, doncs, gira entorn els llibres que sobreviuen en aquests temps i si més no, aquests clàssics de la literatura es converteixen en un fil conductor durant la novel·la.

No cal parlar de l’argument perquè ja el tenim a la contraportada del llibre, i per això creia que seria més convenient explicar-vos les meves sensacions durant la lectura d’aquesta meravellosa història que m’ha arribat molt endins: he rigut i he plorat, però sobretot m’ha enganxat.

L’autor ha estat capaç de posar intriga a un argument molt ben enllaçat, amb uns personatges molt interessants i plens de vida que de ben segur, us sorprendran.

NORMA PUJOL FARRÉ (Flix)

El escritor Andreu Carranza homenajea a los libros censurados en 'Imprenta Babel'

El autor de 'La clave Gaudí' vuelve a la "novela de autor" y declara tener dudas sobre la "libertad" que proponen los libros virtuales

"Cada palabra es un ser vivo", afirmó hoy el escritor catalán Andreu Carranza (Ascó, 1957), que rinde homenaje a los libros censurados en su nueva novela, 'Imprenta Babel' (Temas de Hoy/Columna), que narra la fuerza con la que estas obras sobreviven en los tiempos de represión.

"Una frase o un párrafo representan un pedazo de un paisaje vivo, y en la literatura la transmisión de los sentimientos se hace a través de palabras que palpiten", añadió el escritor en una entrevista con Europa Press.

La trama de 'Imprenta Babel' empieza cuando Pol Albión, un escritor de éxito cuyos padres murieron misteriosamente cuando era un bebé, recibe una carta del tío que le crió como un hijo. En ella le anuncia su muerte cercana, y le pide que busque la vieja imprenta Babel en la que encontrará un mensaje sobre su pasado.

A partir de ahí, Pol rastrea los momentos más importantes vividos junto a los suyos y se entera de las muertes que el papel escrito produjo en época de posguerra, de censura en el régimen del miedo. Al mismo tiempo, Pol tiene que lidiar con su insatisfacción por la decisión de su editorial de publicar su nuevo libro en una colección digital.

CENSURA DEL NUEVO MILENIO

Según el autor, 'Imprenta Babel', que también cuenta la historia de la impresión en España, "es un homenaje a la era Gutenberg, a los libros tal como los hemos conocido y a los oficios relacionados con ellos que ya no existen", explicó. "Me seducía mucho también la idea de escribir sobre este nuevo cambio que se avecina con libros digitales", añadió.

Carranza ve con un poco de desconfianza las transformaciones que están sucediendo en el mundo editorial. "Es interesante que se puedan guardar cien libros en un disco duro, pero para leerlos necesitas un 'software' y hay muchos interrogantes sobre quién lo controlará, si de hecho habrá libertad total o si podrá haber una policía literaria", declaró el autor.

Para escribir la novela, Carranza investigó no sólo en el ámbito del mundo de los libros, sino sobre la específica censura a lo que era publicado por escrito. "Éste es un mundo aún poco conocido aquí y faltan más especialistas en la censura de aquella época, cuando las valoraciones y prohibiciones del texto eran muy arbitrarias", puntualizó.

Asimismo, el escritor afirmó que las censuras "tienen puntos en común", por lo que contrastó con "elementos de control de otros países", pero concentrándose en las peculiaridades de España, que en los 60 vivió "el recrudecimiento de la censura".

Aparte de la experiencia real con la censura, Carranza se valió de otros episodios personales para componer la historia. "No es una obra autobiográfica, pero contiene elementos reales", subrayó, poniendo de ejemplo el escenario (Terres de l'Ebre) y una experiencia de exilio en su familia que le inspiró a crear el ambiente.

Carranza afirmó que, a diferencia de su novela anterior, el éxito de ventas 'La Clave Gaudí' (escrita a cuatro manos con Esteban Martín), 'Imprenta Babel' bucea con más "profundidad" en los personajes y en sus sentimientos.

"'La Clave Gaudí' nos abrió muchos mercados, pero con esta novela recupero un poco de mi trayectoria anterior, es decir, creo que alcanzará más lectores pero sin renunciar a los aspectos de la novela de autor", concluyó el escritor y poeta, ganador de premios como el Sant Joan (por 'Anjub'), el Ribera d'Ebre y el Vila d'Ascó de Narrativa.

Europa Press, MADRID | 05/03/2009

http://www.adn.es/cultura/20090305/NWS-0674-Imprenta-Carranza-Andreu-Babel-censurados.html

ADN.ES

"Imprenta Babel", tributo a los libros censurados

El escritor catalán Andreu Carranza rinde homenaje a los libros censurados en su nueva novela, Imprenta Babel. Una obra que narra la fuerza con la que estas obras sobreviven en los tiempos de represión y con la que el creador de La clave Gaudí vuelve a la "novela de autor".

"Cada palabra es un ser vivo", afirma Carranza que asegura que "una frase o un párrafo representan un pedazo de un paisaje vivo, y en la literatura la transmisión de los sentimientos se hace a través de palabras que palpiten".

La trama de Imprenta Babel empieza cuando Pol Albión, un escritor de éxito cuyos padres murieron misteriosamente cuando era un bebé, recibe una carta del tío que le crió como un hijo. En ella le anuncia su muerte cercana, y le pide que busque la vieja imprenta Babel en la que encontrará un mensaje sobre su pasado.

A partir de ahí, Pol rastrea los momentos más importantes vividos junto a los suyos y se entera de las muertes que el papel escrito produjo en época de posguerra, de censura en el régimen del miedo. Al mismo tiempo, Pol tiene que lidiar con su insatisfacción por la decisión de su editorial de publicar su nuevo libro en una colección digital. Además, el escritor afirmó que las censuras "tienen puntos en común", por lo que contrastó con "elementos de control de otros países", pero concentrándose en las peculiaridades de España, que en los 60 vivió "el recrudecimiento de la censura".

HOMENAJE AL LIBRO TRADICIONAL

Imprenta Babel pretende ser también "un homenaje a la era Gutenberg, a los libros tal como los hemos conocido y a los oficios relacionados con ellos que ya no existen". "Me seducía mucho también la idea de escribir sobre este nuevo cambio que se avecina con libros digitales", señaló Carranza ve con un poco de desconfianza las transformaciones que están sucediendo en el mundo editorial.

"Es interesante que se puedan guardar cien libros en un disco duro, pero para leerlos necesitas un "software" y hay muchos interrogantes sobre quién lo controlará, si de hecho habrá libertad total o si podrá haber una policía literaria", declaró el autor.

Carranza afirmó que, a diferencia de su novela anterior, el éxito de ventas La Clave Gaudí (escrita a cuatro manos con Esteban Martín), Imprenta Babel bucea con más "profundidad" en los personajes y en sus sentimientos. "La Clave Gaudí nos abrió muchos mercados, pero con esta novela recupero un poco de mi trayectoria anterior, es decir, creo que alcanzará más lectores pero sin renunciar a los aspectos de la novela de autor", concluyó.

http://www.noticiasdemalaga.es/__n577346__cultura-imprenta_babel2C_tributo_a_los_libros_censurados.html

NOTICIAS DE MÁLAGA

Crítica en castellano de Albert Guiu

Imprenta Babel, Andreu Carranza, editorial Temas de hoy.

Las vivencias de un niño en un pueblo del Ebro, sus inciertas raíces, sus sólidas amistades, su primer y profundo amor, los alrededores geográficos que lo definen como indígena de un paisaje fluvial, el gremio de impresores que define a la familia de su tío, la vieja imprenta que arriba en la buhardilla de la casa que habita en un lugar del Ebro, simboliza la fuerza motriz de una de las ideas centrales de la novela, las trifulcas sociales que dividen a un pueblo con olor todavía a sangre de Guerra Civil, personajes secundarios que van y vienen tiñendo de movilidad y humanidad a veces clara, a veces oscura las páginas de la historia.

Pol, el niño protagonista, el joven protagonista, el hombre ya escritor protagonista, protagoniza una novela río, ya que Pol recuerda aquel pasado de juegos y pasiones que definieron sus primeros años en un pueblo por donde cruza el río, es una novela río porque este sirve de metáfora del camino, de los años que el protagonista caminó y vivió junto a las riberas del río más caudaloso de España, es río porque avanza como tal, sin detenerse siempre hacia delante, y es río porque todo lo abraza el Ebro.

Es una novela de culto a los libros porque ha sabido homenajear desde la literatura a la mismísima literatura, rinde tributo a la cultura escrita con un himno a la imprenta y a los impresores, y con un canto de desprecio a una época que censuró muchísimas obras de una forma tirana, soez y maquiavélica, claro, aquello del fin justifica los medios, parecía ser el grito de guerra de aquellos políticos censores que tanto temían a algunos temas tratados por los mejores poetas, dramaturgos, ensayistas y novelistas de unos tiempos donde el buitre del poder corrupto aleteaba contra todo aquello que tuviese olor a palabra enemiga, a libros presuntamente hostiles, a ideas contrarias a la del mando y ordeno. Durante la novela habrá guiños que demostrarán que con picaresa, astucia y vitalidad se podía hacer algún tímido regate a la censura.

El trato de aquellos tiempos políticos es fiel, sin entrar demasiado en la política queda claro que el pueblo vive contaminado por unas directrices sociopolíticas inamovibles hasta que la muerte las separe, como así fue, los caciques, su orgullo, su orgullo de sangre, casi medieval de ridículo que parece, todo se avecina a los ojos del lector como aquel túnel oscuro que fue la dictadura.

Entre todas esas circunstancias Pol se hace mayor, descubre el encanto de la imprenta, el encanto y la magia, ya que, esa imprenta que habita el desván de su casa, le devolverá la palabra que una conmoción mayúscula le había robado, descubre la amistad, descubre su valentía escondida en un diálogo a nado con el río auténtico Tótem de aquella geografía de fábricas y agua dulce, descubre la muerte que siempre flota vestida de invisibilidad fosca sobre el río, descubre el amor, descubre la literatura, la buena literatura. Lucha por los que quiere y por lo que quiere, arriesgando y quiza soñando. Riesgo y esperanza son los pálpitos que definen la ansiedad que da ritmo al muchacho, que lo hacen feliz e infeliz.

Los bellos poemas que aparecen en la novela, nos muestran las bellezas literarias que eran capaces de censurar los afines al franquismo, León Felipe o Jaime Gil de Biedma, entre otros, casi nada, como prohibir la miel a los labios del niño goloso. Bellas piezas líricas y bellas obras de cualquier otro género literario prohibidas, bellas, didácticas y profundas, silencios que silenciaron a la cultura, menuda magnitud la de la tragedia que denuncia Andreu Carranza.

Con todo, la novela también es un homenaje por una forma de hacer libros que podría extinguirse en breve, la imprenta que inventó a Gutenberg y que acabó con aquellos copistas medievales que poblaban las bibliotecas de los monasterios, copiando y copiando a mano, parece a su vez tomar la senda de un futuro dubitativo, los progresos de la cibernética, parecen llamar a otras puertas a la hora de confeccionar lecturas para el lector, que ya no libros, claro está, parece que los tiempos que corren sirven en bandeja las lecturas delante de una pantalla. Por tanto el amor de los Albión en general y de Pol en particular por la imprenta, su imprenta, la de la buhardilla en particular y por el invento de Gutenberg en general, podrían pasar por una bella y profunda elegía, una despedida con matices de sentido homenaje por una máquina que disparó con infinitos fuegos de artificio la cultura del hombre, sus conocimientos, su sensibilidad, su fantasía.

El paraíso que Borges imaginó bajo la especie de una biblioteca, no hubiese sido tan babélico de no ser por la imprenta y de ahí la infinitud que abraza el título de Andreu Carranza, La Imprenta Babel, libro lleno de sugerencias en el cual se puede ver como unos niños escriben su historia dentro de la propia novela, muy al estilo del Quijote, como un escritor, el autor del libro, escribe la historia de todos los escritores desde que a Gutenberg se le encendió una luz maravillosa que con los años propagaría miles y miles de luces de distintas naturalezas, el invento de Gutenberg fue una estrella que creó constelaciones. El libro de Carranza es un compendio de emociones varias y de distintas fragancias, un compromiso con la esencia de la imprenta y de la literatura. Un retrato de aquel paraíso perdido de la infancia que nos recuerda la arboleda perdida de Alberti.

Leyendo imprenta Babel sin darnos cuenta estaremos en muchos más libros, ya que de una forma u otra habitaremos las páginas de las obras que pasaron por el calor de la imprenta desde sus primeros tiempos hasta fecha de hoy. Estaremos un poco en todas las obras literarias leyendo las páginas de esta Imprenta Babel. Y quizás nos preguntaremos si las campanas doblan por todos los formatos de libros que como el de Andreu hemos olido, hemos tocado, hemos sentido y por supuesto hemos leído.

ALBERT GUIU

Crítica en català d'Albert Guiu

Impremta Babel, Andreu Carranza, editorial Columna.

Ara sí, definitivament sí, Andreu ja deu saber que signifiquen les Ítaques, és més, penso que hi ha arribat, ha amanit una obra tan complerta i excel.lent en tots els aspectes que ja hi és, el viatge d'Andreu per les vies de la literatura no ha estat fàcil, però això ja es parlarà en un altre moment, anem a l'obra d'art, anem a l'impremta babel, anem a l'amor a les paraules impreses, anem a una novel.la total.

Deia Pío Baroja que la novel.la era un sac on hi cap tot, encertava aquell escriptor de caràcter taciturn i mirada gairebé infinita, almenys encertava si ens atenem amb allò que trobem a l'última novel.la d'Andreu, una evolució sentimental i humana tan emotiva i ben trenada que tots emmudim amb Pol i tots recuperem la paraula gràcies a l'impremta, una història d'amor adolescent que conviu amb intensistat amb una història d'amistat vertadera entre un grup de nois, un cant amb matisos d'espiritualitat lírica contra uns temps de llibres prohibits i lleis tan estúpides com severes, un retrat d'una nissaga trencada per les circumstàncies i apedaçada amb amor fins a fer possible tirar endavant amb l'estima de la sang dels tiets, una fotografia d'una societat dividida, un testimoni d'un temps: la postguerra i d'una força motriu d'uns cinc segles: l'impremta, un passeig per les animes desbocades de la joventut d'unes terres que emparenten l'infantesa i els anys joves amb un riu que tot ho creua, un llibre d'amor per a la literatura, per a les paraules, des de la passió per cada una de les lletres. I més coses ad infinitum, perquè la paraula als dits d'Andreu és àliga que tot ho sobrevola, perquè la lletra al cor d'Andreu està niant per ser ales imantades d'infinit i delerosa d'aplegar tot allò que ens afecta com a humans, novel.lista panteista, novel.lista total, novel.lista de raça.

Aquest llibre és una elegia per al paper, per a la tinta, per als llibres? Hi haurà respostes per a tots els gustos, el futur ens traurà de dubtes, s'acabarà el paper imprés, la sentor de tinta, l'aroma de les fulles? Més interrogants que desperta aquesta novel.la. Et fa sentir les mateixes sensacions que devien tenir els últims copistes en saber de l'existència de l'invent de Gutenberg, és a dir, en una mena de frontera o de possible frontera en la forma de presentar la literatura, el meu romanticisme a ultrança és defensor del paper i de la tinta, i espero que respirin sempre, però l'esperança no és cap garantia de seguretat i aquest fet de la possible desaparició d'allò que anomenem llibres queda explicitada pel fill d'un sastre asconer de puny alçat i conviccions fermes.

Es cremen llibres al Quixot al final de la primera sortida, perquè han atemptat contra el judici d'un esquelètic i somiador home de la Manxa, que esdevindrà amb el corre del llibre, el personatge literari dels personatges literaris, a l'Impremta Babel no es cremen llibres però s'eliminen, recorda aquella frase que surt en alguna de les peces de Borges "... la Biblioteca de Alejandría está ardiendo, déjala que arda es una memoria de infamias" contesta em sembla que el mateix César, per què s'han prohibit llibres al llarg de l'història? per por, per mantenir tiranies, per ignorància o per mil motius més igual de poc sòlids, cap llibre hauria d'estar prohibit, cap època ni cap estat s'hagués hagut de definir per la prohibició de la cultura, però no ha estat així, en alguns indrets encara no és així, i Andreu posa el dit a la llaga amb un joc metaliterari digne de Borges, sí, no m'ha tremolat el pols a l'hora de la comparació, i això apropa Andreu a molts clàssics, qui s'apropa al cec lluminós toca les ribes de l'ínsula del Parnàs, bé, Pol a la portada mira entre dubitatiu i indígena de secrets que desvetllarà amb el temps, com el temps li desvetllarà secrets a ell, la vida en tota la seva intensitat tremola entre les fulles d'aquesta peça que és d'un mestratge capital.

Tornem al Quixot, quan cremaven llibres el cura i el barber en salvàvem de tant en tant algun, recordo el Tirant lo blanc entre els indultats, de segur que Impremta Babel també hagués estat salvada.

Som davant una obra digna d'haver estat impresa per la família Albión, som davant una obra que allibera cadenes molt antigues i molt pesades i molt fosques i molt tiranes. Som davant una obra d'art.

ALBERT GUIU

LLIBRESEBRENCS.ORG

Andreu Carranza regresa a la novela de autor de la mano de 'Imprenta Babel'

El escritor catalán homenajea al invento de Gutenberg y a todos aquellos editores que sufrieron la censura literaria durante el franquismo en esta obra intimista.

No hay ingredientes específicos para dar con la recenta de un super ventas, pero Andreu Carranza y Esteban Martín lo consiguieron con La clave Gaudí, una obra que enganchó a cientos de miles de lectores dentro y fuera de España. Ahora, cada cual sigue con su camino, y mientras Martín ha publicado su primera novela en solitario, El pintor de sombras, Andreu Carranza (Ascó, 1957), con una carrera literaria ya asentada y reconocida, vuelve a los caminos literarios con los que más se identifica: la novela de autor. El polifacético escritor, amante de la música y de la magia de Borges, ha charlado con ESTRELLA DIGITAL sobre Imprenta Babel (Temas de hoy), una obra llena de intriga y sentimientos con la que el catalán rinde homenaje al invento de Gutenberg.

ESTHER GINÉS
MADRID

A pesar haber conquistado el éxito del mercado con La clave Gaudí, Andreu Carranza es todo un veterano de la escritura que ve la novela que escribió a cuatro manos con Esteban Martín como una "experiencia nueva" que dio buenos resultados, pero ahora desea centrarse de nuevo "en la novela de autor", el sello que caracteriza sus obras anteriores.

Consciente de que Imprenta Babel se mirará con lupa, el autor catalán afirma sentirse "tranquilo" por el trabajo que ha realizado en este libro, en el que vuelve "a la profundidada de los personajes, a los sentimientos y a las emociones".

"Sin duda, esta es la línea en que me muevo, pero aporto la experiencia que La clave Gaudí me ha dado", explica el escritor, quien espera que la novela "emocione a muchos".

Obsesión por la palabra

Carranza, que se siente igual de cómodo escribiendo en catalán que en castellano, explica que algunas de sus obsesiones son la palabra, construir a los personajes desde dentro y explorar la presencia de un río". Son esos elementos, precisamente, los que construyen una novela en la que el pasado se mira desde una óptica nostálgica. "¿Qué es lo que pasará a partir de ahora con los libros, con este universo de papel que entre toso hemos construido?", se pregunta el autor en la trama central de la novela, y esa pregunta será la que arrastre al personaje de Pol.
Aunque no es una obra autobiográfica, la óptica desde la que se aborda la trama es real, marcada por el exilio de su familia del pequeño pueblo al que pertenece. Cuando regresó, fue para él como "un viaje al paraíso perdido", una posibilidad de recuperar su pueblo, sus recuerdos. Sí que hay algunas vivencias de su infancia, tal y como afirma, "porque siempre hay algo tuyo en cada obra".

El escritor prefiere ser cauto a la hora de valorar la repercusión que tendrá Imprenta Babel, pero lo que sí afirma es que la obra "no se caerá de las manos de la gente que la lea" y piensa que "tocará los sentimientos de los lectores y ese mundo de los libros que forman parte de nuestra vida".

"Es un homenaje a la imprenta, a Gutenberg, a los libros y al poder de la palabra, porque la palabra es un ser vivo", sostiene, al hablar de una obra que también se adentra en el difícil capítulo de la censura tras la Guerra Civil.

"La censura tan kafkiana que vivimos en España es un elemento esencial de la trama de la novela, y en cierto sentido, el libro es también un homenaje a todos aquellos libreros, editores y escritores que en tiempos de censura se jugaban el tipo para publicar", explica Carranza, quien ha tenido la ocasión de comprobar lo dura que fue esa represión.

Una era digital

"Ahora estamos en una época en la que escritores y periodistas trabajan con la palabra digital, las palabras ya no son eternas, ahora son puntos de luz, energía. Dentro de poco los libros también serán digitales y eso plantea una serie de preguntas que hasta ahora no estaban en nuestro territorio", reflexiona Carranza, que como escritor sólo desea plantear preguntas y que considera que "cuentes lo que cuentes, lo importante es la forma en que se narre".

Carranza se siente muy cómodo en el campo de la novela, género que considera una especie de "universo general", mientras que el cuento -que para él es muy importante- no te permite "ramificar tanto las historias", y quizas por eso se muestra más partidario de la novela.

"La novela es un territorio que puede absorberlo todo: el cuento, la narración, el monólogo y hasta la poesía", explica el autor de El invierno del tigre.

Dentro de sus autores favoritos, además de Borges, a quien considera un genio, Carranza confiesa que le apasionan los novelistas rusos, aunque, como buen lector, picotea de un lado y otro. "Cada época tiene sus autores que te van influyendo", puntualiza.

http://www.estrelladigital.es/ED/09-03-06/99960.asp

ESTRELLA DIGITAL